SAC tanca les seves portes!

Degut a l'acabament de l'assignatura de periodisme especialitzat en Cultura, el SAC, tanca les seves portes. M'agradaria agrair tots els que heu comentat els posts, doncs jo no he estat molt prolífic amb els meus comentaris, però que sabeu que us he llegit bastant. Moltes gràcies i fins un altre, fins que ens facin crear un altre blog d'aquests!! Aquest darrer post és per acomiadar el SAC i també per arribar a la simbòlica dada dels 30 posts! Vinga senyors i senyores bon estiu i fins el curs que vinent!

Recomanació: una molt bona cançó per acabar el mes!

Casteller Universitaris

Les colles castelleres universitàries dels països catalans estan organitzades en un col·lectiu del qual en formen part els Xoriguers de la UdG, els Arreplegats de la Zona Universitària, els Ganàpies de la UAB, els Marracos de la Universitat de Lleida, els Emboirats de la Universitat de Vic i els Gambirots de la Universitat de les Illes Balears. Val a dir, però, que els Emboirats i els Gambirots funcionen només a nivell administratiu i esperen formar un nou grup de gent disposada a fer castells.

Pel fet de ser estudiants universitaris tots integrants de les colles són adults. Això comporta una major dificultat a l’hora d’aixecar els castells i suposa certes limitacions pel que fa l’alçada dels mateixos, ja que el pom (els tres pisos superiors) acumula molt de pes. D’aquesta manera els castells no són tant espectaculars com els d’una agrupació on també hi hagi nens i adolescents, però l’esperit de superació dels integrants de les colles universitàries els porta a assolir nous reptes. A més, els castellers universitaris no actuen en el context casteller ortodox; no participen ni en diades del calendari tradicional ni amb d’altres agrupacions no relacionades amb el món estudiantil.

Dos cops a l’any, a l’hivern i a la primavera, cada colla universitària organitza una diada castellera en la qual es conviden d’altres agrupacions integrants del col·lectiu. En aquestes jornades, a part de l’actuació dels castellers també es realitzen altres activitats com ara: dinars o sopars populars, balls, jocs...

Generalment per a formar part d’una d’aquestes colles universitàries sols cal estar vinculat al context universitari d’alguna manera, és a dir que estan dirigides a estudiants, professorat i personal del PAS. Malgrat això, algunes d’elles en restringeixen l’accés a persones relacionades directament amb la universitat que les acull.

Les colles universitàries presenten un avantatge i un desavantatge per la seva naturalesa. La majoria dels membres de les colles, un cop acaben la seva etapa universitària deixen les colles. Això provoca un problema en el fet d’assolir uns mínims de tècnica en uns grups en constant renovació. Però alhora aporta un gran dinamisme, vitalitat i noves idees per al funcionament d’aquests grups. També s’acostuma a crear una il·lusió en el si de les diferents colles pel fet d’assolir els objectius que els membres anteriors han aconseguit. Com a element destacable cal dir que algunes d’aquestes colles com els Marracos o els Xoriguers, editen les seves pròpies revistes.

Val a dir, com a dada d’interès que els integrants de la majoria de colles castelleres universitàries reben crèdits de lliure elecció per la tasca que desenvolupen i pel fet de fer un patrocini de la cultura catalana.

La colla castellera dels Ganàpies és la colla universitària castellera més antiga. Oficialment es va formar durant el curs 1994-1995, però els seus orígens es remunten més enllà. Durant el curs 1992-1993, un grup d’estudiants de Ciències Ambientals va començar a assajar castells sota el nom de colla “l’Anxaneta”. Mes endavant van canviar el nom per “Uabets” i “Bordegots de la UAB”. Des de la formació de l’agrupació s’han anat afegint a la colla estudiants de d’altres carreres i finalment personal docent i no docent de la universitat. Els Ganàpies acostumen a actuar en festes de les diverses facultats i també en d’altres mobilitzacions puntuals dins del context de l’autònoma. Per a qui estigui interessat actuen els dimarts als jardins que hi ha entre socials i ciències i els dijous a lletres de 13.30 a 15.00.

Els Arreplegats de la Zona Universitaria són una agrupació castellera fundada l’any 1995. Es tracta de la segona colla en antiguitat i des dels primers moments va apostar per fer castells complets, sempre amb acotxador i enxeneta. Destaca a nivell d’anècdota el fet que el color verd de la seva camisa fou escollit en relació al color de la línia de metro que arriba fins a la Zona Universitària. El castell màxim assolit per ells ha estat el cinc de set. Actualment el seu president és Pere Saguer i la cap de colla Aina Mallol.

La colla dels xoriguers és un projecte creat el 1998 pels mateixos estudiants i ha anat creixent al llarg dels anys. El color de la camisa és el blau elèctric i fins a dia d’avui la màxima fita ha estat un tres de set descarregat durant la temporada 2006-2007. La seva revista es diu Anxoveta, creada el 1999 i pot arribar a la quarantena de pàgines. A part de les diades, els Xoriguers organitzen nombrosos actes com la setmana xoriguera, on es donen a conèixer a la resta d’estudiant; actuacions per les facultats i la ciutat de Girona; assajos amb altres colles castelleres i un viatge fora de Catalunya. Un cop l’any fan un viatge fora de Catalunya com Còrdova, Galícia, Polònia i Perpinyà entre d’altres.

Els Marracos són la colla castellera de la Universitat de Lleida. Tot i que la majoria dels castellers són de la mateixa universitat no és necessari que siguin de la UdL. Assagen els dimecres a les 20:30 al Claustre de la Pensativa del Rectorat. (a l’hivern assagen al local dels castellers de Lleida). El nom de Marraco prové del nom del bestiari de la ciutat de Lleida i n'és un element típic de les festes de la ciutat. La colla va néixer oficialment un 5 d'Abril de l'any 2001, data en què van fer la primera actuació amb els seus padrins, els Xoriguers de la UDG. El color de la seva camisa és el gris, perquè és el que més recorda al fenomen meteorològic típic de la ciutat: la boira. 4 Dracs és la revista de la colla on tots els marracos hi tenen un lloc per dir-hi la seva, tot i que només n’han sortit quatre exemplars.

Els Emboirats de Vic i els Gambirots de les Illes Balears, són dos altres colles universitàries que han tingut un bagatge important arreu dels països catalans. Malgrat això i degut al desavantatge que anteriorment apuntàvem, el fet de renovar-se constantment les va perjudicar fins al fet de dissoldre’s i funcionar sols administrativament. Algun dia, però, esperem que tornin a funcionar per tal de mantenir viva una tradició i acostar-la a les persones que per motius geogràfics o simplement per desconeixença no la han tingut mai a prop.

Figurants

L’altre dia es va celebrar una conferencia a la Sala de Graus, se’ns havia dit que s’hi realitzaria una xerrada amb unes germanes belgues. Com que la informació ens la van passar en una classe de periodisme cultural, tots hi vam anar proposats a descobrir sobre quin aspecte relacionat amb la cultura ens parlarien aquelles dues germanes. Va resultar però, que ni la xerrada era de cultura, ni les germanes belgues i que tampoc hi havia cap mena de relació amb l’assignatura des de la qual se’ns havia proposat l’assistència. La xerrada tractava sobre l’Agencia Europa i la tasca de les germanes Gazzo com a periodistes en aquesta empresa fundada pel seu pare. Des de fa 40 anys les Gazzo treballen en l’agència que es centra en la informació burocràtica i de caire polític que es genera en el context de la Unió Europea.

La conferència, que hagués estat més adient per a un estudiant de política, només va tenir un parell d’al·licients, la simpatia de les germanes en explicar detalls pràctics de la professió de periodista i la intèrpret que traduïa de l’italià al castellà que era realment bonica. Vam assistir doncs a mode de figurants en una conferència de caire polític que no e podia relacionar amb la cultura de cap manera, potser només amb una cosa, amb l’esperit crític que va despertar entre els alumnes que hi van acudir.

Els afusellaments del 3 de Maig

Fa 200 anys, a Madrid es van revelar contra la ocupació Francesa. Ho recorda aquest quadre de Goya, que per la seva importància es present en l’imaginari col·lectiu. Avui s’ha dit que és la primera manifestació de l’esperit nacional, així doncs el rei d’Espanya ja li ha penjat una altre etiqueta al quadre. Una etiqueta que esperem que no desvirtuï la vàlua històrica del l’obra pel fet de mostrar una imatge d’uns fets sagnants del passat i que no es converteixi en un estendard del nacionalisme espanyol que en desvirtuï la seva importància i bellesa.

Cadascú a la seva

Sembla mentida, però prenent un mateix tema com a capçalera: la cultura, els diversos blogs de periodisme cultural han anat prenent un tarannà especial. Això és degut a l’ampli conjunt d’ítems que s’apleguen i es relacionen amb la cultura i alhora per que aquests espais s’han convertit també en un reflex de l’esperit i els gustos de tots els alumnes. Els diversos blogs són un contenidor d’informacions diverses: de cinema, música, teatre, literatura, art, fotografia, curiositats... de les quals es desprèn la visió personal dels seus autors. Segurament hi ha blogs de d’altres persones molt més acurats o especialitzats, però a través d’aquestes peculiars finestres es poden descobrir la manera com diverses persones es miren el món!

1.- Retalls de Cultura de l’Alba, és un compendi de tot una mica. Malgrat això, d’entrada, observem la seva predilecció per el setè art en un calendari d’estrenes cinematogràfiques. M’agrada com es mira les coses de manera meticulosa però amb un tractament fresc i alhora audaç. Amb l’Alba podem conèixer una cultura que va des de les coses petites fins a les grans amb la seva peculiar visió de la realitat.

2.- La Mayu tracta tots els temes oferint una mica de tot als seus lectors. Tot i això, veiem la seva predilecció pel fet de moure’s i d’entrar en contacte amb la cultura de primera mà en el fet de la seva àmplia cobertura d’exposicions. Una cobertura en la que destaca la seva passió per mostres de fotografia que s’associa amb les acurades instantànies que penja al blog per il·lustrar als seus textos.

3.- La Gemma presenta una selecció de continguts que em recorda a la de l’Alba, una tria de temes peculiars per les seves característiques, en els que s’exposa clarament el seu tarannà. A Ars longa vita brevis, s’hi pot trobar la gran cultura; el cinema, les lletres, el teatre... que són mirats amb uns ulls que es fixen en les petites coses en els detalls, en una perspectiva diferent i que sorprèn.

4.- Amb en Víctor podem conèixer grans aspectes de la cultura junt amb notícies o fets sorprenents que són comentats amb la seva peculiar visió del món. És un blog dedicat a la reflexió en el que el seu autor planteja grans dilemes i qüestions. Fuig dels tòpics i no es queda amb el que és superficial, hi adjunta una bona dosi d’opinions i pensaments que el fan força dens però alhora molt complet mostrant-nos la seva peculiar opinió vers el panorama cultural.

5.- Finalment, destacarem el blog de l’Eduard, Eufemismes amb K. El seu autor sent també una clara predilecció per el cinema. Alhora té la curiosa capacitat de reflexionar sobre totes les coses, des dels grans aconteixements com els Oscars fins a les mes petites com una polèmica sobre un Club de Patí local.

20 de Abril

Avui, 20 d’Abril, toca un homenatge a Celtas Cortos, aquest grup és un conjunt musical fundat a Valladolid a mitjans de la dècada dels 80 reconegut pel seu particular estil rock celta i lletres combatives però alhora romàntiques. Destaca la veu característica del cantant Jesús Hernández Cifuentes. Amb el pas del temps, l’estil del grup ha incorporat influències d’altres músiques com el metall, l’ska, el flamenc, el son cubano, o fins i tot el tecno.

El nom del grup ve d’una coneguda marca de cigarrets sense filtre dels quals se n’evidencià la relació en la tipografia del logotip del grup i en la portada del seu primer disc. Avui, 20 d’Abril, fem un homenatge al tema que porta aquest mateix nom.