Azcona deixa orfe el cinema espanyol

(Síntesi traduïda de la notícia publicada avui a “El País ”) El guionista de cinema Rafael Azcona va morir el passat dilluns als 81 anys. El cineasta patia un càncer de pulmó. Azcona va ser el creador d’algunes de les pel·lícules més destacades dels darrers 50 anys en el cinema espanyol: El verdugo, Belle Epoque o La lengua de las mariposas, són algunes de les seves obres de més renom.

Rafael Azcona va néixer a Logroño el 24 d’octubre de 1926. Va començar la seva carrera com a novel·lista fins que al 1959 va entrar al cinema adaptant per a la gran pantalla, a mode de col·laboració, la novel·la El pisito. No va ser però fins a 1961 que va signar el seu primer guió propi, Plácido sota la direcció de Berlanga.

Durant la seva carrera va treballar amb Saura, Berlanga o Trueba o José Luís Garcia Sánchez en diverses ocasions, de la mateixa manera que també va publicar alguns llibres. Com a èxits importants de la seva carrera cal destacar els sis goyas que ha obtingut i d’altres premis relacionats amb el món del setè art.

L’Acadèmia del Cinema i d’altres personalitats han expressat la gran pèrdua que suposa la mort del guionista, doncs amb ell desapareix un gran professional que destacava per la seva rigorositat en el treball.

--------------------------------------------------------------------

El país realitza en l’edició d’avui dia 26 de març un homenatge cap a Rafael Azcona en la seva secció de cultura. El diari a mode de reconeixement dedica una extensa notícia a repassar la carrera del guionista i desprès dedica la resta de la secció a escrits d’algunes personalitats del món de les arts (directors, escriptors i actors) que elogien la carrera del cineasta.

Azcona era un home que vivia exclusivament per al seu treball. Era un personatge fora del comú; es negava a aparèixer en públic, a concedir entrevistes, a anar a estrenes, sortir a les fotografies de grup i a tots els rituals que es desprenen del món del cine. Sembla ser que era un home molt respectat per la seva capacitat d’inventiva, però malgrat l’èxit de les seves obres, el fet de que la crítica l’apreciés i que anar al cine per a veure una pel·lícula seva era sortir-ne satisfet, aquest home era un treballador senzill i discret, que va voler defugir del reconeixement del a seva trajectòria en vida per algun motiu. Potser per preservar la seva vida personal, potser sols erra tímid. Azcona, però ha tingut avui el seu reconeixement, tota una vida plasmada als espais de la majoria de mitjans que l’han acomiadat amb tots els honors reservats per a algú del seu talent.